5. GÈNERES FOTOGRÀFICS

RETRAT/AUTORETRAT:  Diane Arbus

En aquesta foto, feta en un sanatori mental, apareixen cuatre dels interns, "disfressats" o vestits de forma extranya. A més a més, duen unes bosses o una espécie de máscares sobre les cares. Tres están situats més junts, més en un costat i l'altre apareix en l'altre costat, separat. Els dos 'grups' que formen están situats coincidint, més o menysm amb els eixos de la regla dels terços. Apareixen en un camp, segurament al jardí del sanatori.
El color de la foto transmet misteri, sensació d'antiguitat, de que la gent que apareix en aquella fotografía no s'inmuta davant del pas del temps. A més a més, el fons, que sembla un camp, enmig de la natura, en llibertat..  dóna un aire idílic o subreal i alhora contradictori a la fotografía; aquells qui, segons la societat, més "ajuda" necessiten són aquells que, enmig de la seva llibertat personal (representada per l'entorn i la situació de la foto) aconsegueixen realment ser feliços. 

PAISATGE: Jorma Puranen

En aquesta imatge apareix un paisatge, un bosc probablement en el moment de la posta o de la sortida del sol. Crec que la fotografía està feta fotografiant el refex d'aquest paisatge en l'aigua d'algun llac, per exemple. Els colors que predominen són contradictoris; trobem el groc, càlid. I el blau, que és fred. Tot i així, al ser colors complementaris, creen armonia. Suposo que està feta amb el diafragma una mica obert (8 aprox.), ja que en el moment de la posta de sol no hi ha gaire llum i amb una velocitat una mica lenta. 

El predomini de color blau transmet sensació de fred, alhora que misteri i sensació de llunyania o de que el paratge que apareix en la fotografía és desconegut. Alhora, la combinació dels tons blaus amb els grocs, transemt sensació de calma, de benestar i tranquilitat.

-

NU:   André Kértesz

En aquesta fotografía apareix una dona estirada al terra d'una habitació, apareix deformada, ja que la foto està feta sobre el reflexe d'aquesta dona en un mirall corbat, que deforma el que té davant. Probablement està feta amb una velocitat i un valor de diafragma estándars.

Ha adoptat una postura que sembla anti-natural alhora que li aporta un aire de patiment i abatiment, de preocupació, desolació.. Alhora, el fet de que aparegui deformada, de que el seu cos formi liníes diagonals i estridents, combinades amb corbes i zones del cos deformades; tot aixó fa que es transmeti sensació de desconcert, de patiment.. Podría interpretar-se com el retrat d'una visió distorsionada d'un mateix, en aquest cas, aquesta noia es veu reflexada en el mirall amb una forma completament distorsionada: la imatge real de les seves pors, patiments, insegurats.. 

BODEGÓ/NATURA MORTA: Wolfgang Tillmans

En aquesta imatge apareix una tassa en primer pla; dins de la tassa, en el líquid que conté, suposo que café, s'hi pot apreciar una espécie de reflexe o de "taca" en l'aigua, que sembla tenir forma d'arbre. A més a més, tota la superfície del líquid apareix com esquerxada o trencada. La llum sembla ser natural i bastant difusa.

Els colors de la fotografía i la i·luminació em transmeten tranquilitat, així com el reflexe amb forma d'arbre o de ramificació que apareix en el líquid; em dóna la sensació de que és la metáfora d'una vida humana, arrelada a algún lloc, o la reivindicació del vincle de la nostra vida, el nostre día a día amb la natura.

REPORTATGE: Cristina García Rodero

En aquesta fotografía apareix en pla general, una nena enmig d'una carretera, que es veu buida. Al voltant de la carretera només hi ha arbres i algunes antenes del cablejat d'electricitat. Sembla que està en un entorn rural, i, potser, pobre. (Sé això perquè está feta a Cuba) La nena no duu sabates i sembla que el terra estigui mullat, com si hagués plogut fa poc. Seguin la regla dels terços, la nena apareix en la zona delimitada del mig. En la foto s'observa bastanta profunditat de camp, degut al punt de fuga molt marcats i a que tots els elements de la foto apareixen enfocats d'igual forma. En la foto s'aprecia un lleuger gra, suposo que per la càmara que s'haurà fet servir. La llum, evidentment, és natural.

El blanc i negre de la foto transmet neutralitat, crec que el fet de que no apareguin colors en la foto, fa que centris més la vista en la nena, i que gràcies això donis més importáncia a petits detalls, com la posició que està adoptant, el fet de que no dugui sabates.. Sembla que estigui perduda i resignada, però alhora, tranquila; que avanci pel seu camí, sabent que, al final d'aquest no trobará res millor, però que és l'únic que pot fer. I que, ho fa, avança, malgrat totes les dificultats i males perspectives, conservant un mínim d'esperança.