Aquest exercici, el vaig realitzar conjuntament amb l'Andrea i la Geor. Després de curiosejar els álbums de molts fotógrafs i que ningún ens cridés l'atenció a les tres alhora, vam acabar decidint-nos a realitzar la nostra presentació sobre Rineke Dijkstra. Ens va cridar l'atenció la peculiaritat del seu treball; fotos amb temàtiques poc corrents, sèries molt pensades i treballades, missatges clars, expressivitat..
Rineke Dijkstra és una fotografa holandesa que va nèixer a Sittard, el dos de Juny de l'any 1959.
Dijkstra es centra en fer sèries de retrats a persones en moments de canvi , de transició... Gràcies a la seva capacitat per captar situacions molt impactants i concretes, s’involucra en les seves obres d’una manera molt directa, planeja premeditadament cadascuna de les seves sèries fotogràfiques aconseguint d’aquesta manera plasmar el precís instant que a ella li interessa. Tracta temes diversos que tenen en comú l’objectiu de transmetre els moments de transformació emocional, i cultural i les variacions d’actitud dels fotografiats. Els seus retrats consten d’una gran profunditat psicològica que fa reflexionar l’observador.
Si parlem de les seves fotografies en l’àmbit tècnic podem dir que no consten de gaire complexitat; sol afegir llum de flash o focus a la natural, això permet que els seus retrats tinguin una il·luminació nítida, que acompanya amb un enquadrament senzill, fent ús normalment de plans sencers (narratius) i de plans mitjans curts que destaquen per la seva expressivitat. Acostuma a utilitzar fons molt senzills en els seus retrats per tal de no distreure l’atenció de la figura. El punt de vista és sempre frontal, deixant entreveure la naturalitat del moment.
Les series que vam tractar més concretament van ser les següents:
PORTUGUESE MATADORS
Fotografies de toreros realitzades just en el moment després d’haver mort el brau, el moment existencial de la mort es reflexa en les expressions facials dels fotografiats.La tensió està reflectida en els seus rostres, però també és visible el cansament, la satisfacció i la incertesa davant el perill i la mort. .
La sèrie Olivier ens mostra la metamorfosi progressiva d'Olivier, un noi que va captivar l'atenció de l'artista, ja que no ha deixat de fotografiar anualment, des que als 17 anys decidís allistar en
.
Almerisa és una jove bosniana a qui va conèixer el 1994 en un centre d'asilpolític als Països Baixos a la que va fotografiar cada 2 anys. Aquella nena de 6 anys que va arribar com a refugiada de l'antiga Iugoslàvia, es va convertir primer en una adolescent despreocupada de 15 anys. Més tard en una desafiant jove que poc a poc va adquirint una estètica i moral occidental. Finalment, és una mare jove que posa orgullosa amb el seunadó en braços.
.
BUZZCLUB LIVERPOOL
És un dels primers treballs que la artista fa amb el video, Rineke va anar a una discoteca plena de joves, un cop allà es va dirigir a alguns demanant si els agradaria anar al seu estudi per a que ella els gravés. Quan arriben al estudi es veu com els adolescents ballen "la seva" música, però aquesta vegada sense sentir-se protegits per la massa d'altres joves similars a ells. Per contra, la freda paret blancaexagera els seus moviments fins a fregar el ridícul: les noies intenten ressaltar amb“minivestits” i balls que pretenen ser sensuals, mentre que els nois adopten un posatprèviament estudiat, molt més estàtic, tractant d'emfatitzar una masculinitat i duresad'una forma que ratlla el patetisme.
