6. Rineke Dijkstra

Aquest exercici, el vaig realitzar conjuntament amb l'Andrea i la Geor. Després de curiosejar els álbums de molts fotógrafs i que ningún ens cridés l'atenció a les tres alhora, vam acabar decidint-nos a realitzar la nostra presentació sobre Rineke Dijkstra. Ens va cridar l'atenció la peculiaritat del seu treball; fotos amb temàtiques poc corrents, sèries molt pensades i treballades, missatges clars, expressivitat..


Rineke Dijkstra és una fotografa holandesa que va nèixer a Sittard, el dos de Juny de l'any 1959.




Dijkstra es centra en fer sèries de retrats a persones en moments de canvi , de transició... Gràcies a la seva capacitat per captar situacions molt impactants i concretes, s’involucra en les seves obres d’una manera molt directa, planeja premeditadament cadascuna de les seves sèries fotogràfiques aconseguint d’aquesta manera plasmar el precís instant que a ella li interessa. Tracta temes diversos que tenen en comú l’objectiu de transmetre els moments de transformació emocional, i cultural i les variacions d’actitud dels fotografiats. Els seus retrats consten d’una gran profunditat psicològica que fa reflexionar l’observador.

Si parlem de les seves fotografies en l’àmbit tècnic podem dir que no consten de gaire complexitat; sol afegir llum de flash o focus a la natural, això permet que els seus retrats tinguin una il·luminació nítida, que acompanya amb un enquadrament senzill, fent ús normalment de plans sencers (narratius) i de plans mitjans curts que destaquen per la seva expressivitat. Acostuma a utilitzar fons molt senzills en els seus retrats per tal de no distreure l’atenció de la figura. El punt de vista és sempre frontal, deixant entreveure la naturalitat del moment. 













Les series que vam tractar més concretament van ser les següents:



PORTUGUESE MATADORS
Fotografies de toreros realitzades just en el moment després d’haver mort el brau, el moment existencial de la mort es reflexa en les expressions facials dels fotografiats.La tensió està reflectida en els seus rostresperò també és visible el cansamentla satisfacció i la incertesa davant el perill i la mort.


.




OLIVIER
La sèrie Olivier ens mostra la metamorfosi progressiva d'Olivierun noi que va captivar l'atenció de l'artistaja que no ha deixat de fotografiar anualment, des que als 17 anys decidís allistar en la Legió estrangera francesaEn la progressió de fotografies s'aprecia com el jove ha anat adoptant voluntàriament una identitat diferent, poc a poc en el seu rostre es pot apreciar la duresa i la fredor que ha anat adquirint amb les experiències militars.




.




ALMERISA

Almerisa és una jove bosniana a qui va conèixer el 1994 en un centre d'asilpolític als Països Baixos a la que va fotografiar cada 2 anysAquella nena de 6 anys que va arribar com a refugiada de l'antiga Iugoslàviaes va convertir primer en una adolescent despreocupada de 15 anys. Més tard en una desafiant jove que poc a poc va adquirint una estètica i moral occidental. Finalment, és una mare jove que posa orgullosa amb el seunadó en braços.


.



BUZZCLUB LIVERPOOL
És un dels primers treballs que la artista fa amb el video, Rineke va anar a una discoteca plena de joves, un cop allà es va dirigir a alguns demanant si els agradaria anar al seu estudi per a que ella els gravés. Quan arriben al estudi es veu com els adolescents ballen "la sevamúsicaperò aquesta vegada sense sentir-se protegits per la massa d'altres joves similars a ells. Per contra, la freda paret blancaexagera els seus moviments fins a fregar el ridículles noies intenten ressaltar ambminivestits” i balls que pretenen ser sensualsmentre que els nois adopten un posatprèviament estudiatmolt més estàtictractant d'emfatitzar una masculinitat i duresad'una forma que ratlla el patetisme.




Projecte de Nadala

Un dels últims treballs que vam realitzar abans de que s'acabés el primer trimestre es tractava de realitzar, per grups de 3 persones, una nadala; podiem utilitzar la técnica que volguessim, l'única condició era que presentessim la nadala en format de vídeo i que no superés el minut de durada.
En principi, voliem fer un vídeo, però al anar fent probes i acabar de concretar el projecte, vam decidir que sería millor utilitzar dues técniques combinades: El vídeo i l'stop-motion.

Per tal de que la nadala tingués relació amb el nostre centre, una part està feta dins de els instalacions de l'institut i a més a més, vam demanar la col·laboració de diversos professors i alumnes, plantejant a cadascún d'ells la pregunta que inspira, i és el motiu central, del nostre projecte:  - Que li demanes al Nadal?
Per últim, vam acabar de finalitzar la Nadala amb un stop-motion i un vídeo fets a l'exterior del recinte, aquests pertanyen a la part final de la Nadala i és on realment s'aprecia el missatge que voliem transmetre.

Aquest és el resultat: 
Tot i que pensem que potser certs trossos del vídeo es podríem millorar, ja sigui utilitzant altres materials/objectes o millorant la il·luminació, n'estem bastant contentes del resultat. Al principi ens va semblar que preteníem abarcar moltes idees i que no tindríem temps de realitzar-ho tot i poder editar-ho a temps i de forma correcta, pero finalment vam poder fotografíar i grabar tot el que volíem, i realment, el vídeo resultant va ser molt proper al que havíem imaginat.

Aquestes, són algunes fotos que vam fer mentre feiem la nadala; en la primera apareixem montan la part d'stop-motion de "l'arbre dels desitjos" i les altres, són fotos que vam fer mentre construïem les urnes i editavem el vídeo.



5. GÈNERES FOTOGRÀFICS

RETRAT/AUTORETRAT:  Diane Arbus
En aquesta foto, feta en un sanatori mental, apareixen cuatre dels interns, "disfressats" o vestits de forma extranya. A més a més, duen unes bosses o una espécie de máscares sobre les cares. Tres están situats més junts, més en un costat i l'altre apareix en l'altre costat, separat. Els dos 'grups' que formen están situats coincidint, més o menysm amb els eixos de la regla dels terços. Apareixen en un camp, segurament al jardí del sanatori.
El color de la foto transmet misteri, sensació d'antiguitat, de que la gent que apareix en aquella fotografía no s'inmuta davant del pas del temps. A més a més, el fons, que sembla un camp, enmig de la natura, en llibertat..  dóna un aire idílic o subreal i alhora contradictori a la fotografía; aquells qui, segons la societat, més "ajuda" necessiten són aquells que, enmig de la seva llibertat personal (representada per l'entorn i la situació de la foto) aconsegueixen realment ser feliços. 


PAISATGE: Jorma Puranen
En aquesta imatge apareix un paisatge, un bosc probablement en el moment de la posta o de la sortida del sol. Crec que la fotografía està feta fotografiant el refex d'aquest paisatge en l'aigua d'algun llac, per exemple. Els colors que predominen són contradictoris; trobem el groc, càlid. I el blau, que és fred. Tot i així, al ser colors complementaris, creen armonia. Suposo que està feta amb el diafragma una mica obert (8 aprox.), ja que en el moment de la posta de sol no hi ha gaire llum i amb una velocitat una mica lenta. 

El predomini de color blau transmet sensació de fred, alhora que misteri i sensació de llunyania o de que el paratge que apareix en la fotografía és desconegut. Alhora, la combinació dels tons blaus amb els grocs, transemt sensació de calma, de benestar i tranquilitat.



-



NU:   André Kértesz
En aquesta fotografía apareix una dona estirada al terra d'una habitació, apareix deformada, ja que la foto està feta sobre el reflexe d'aquesta dona en un mirall corbat, que deforma el que té davant. Probablement està feta amb una velocitat i un valor de diafragma estándars.
Ha adoptat una postura que sembla anti-natural alhora que li aporta un aire de patiment i abatiment, de preocupació, desolació.. Alhora, el fet de que aparegui deformada, de que el seu cos formi liníes diagonals i estridents, combinades amb corbes i zones del cos deformades; tot aixó fa que es transmeti sensació de desconcert, de patiment.. Podría interpretar-se com el retrat d'una visió distorsionada d'un mateix, en aquest cas, aquesta noia es veu reflexada en el mirall amb una forma completament distorsionada: la imatge real de les seves pors, patiments, insegurats.. 


BODEGÓ/NATURA MORTA: Wolfgang Tillmans
En aquesta imatge apareix una tassa en primer pla; dins de la tassa, en el líquid que conté, suposo que café, s'hi pot apreciar una espécie de reflexe o de "taca" en l'aigua, que sembla tenir forma d'arbre. A més a més, tota la superfície del líquid apareix com esquerxada o trencada. La llum sembla ser natural i bastant difusa.
Els colors de la fotografía i la i·luminació em transmeten tranquilitat, així com el reflexe amb forma d'arbre o de ramificació que apareix en el líquid; em dóna la sensació de que és la metáfora d'una vida humana, arrelada a algún lloc, o la reivindicació del vincle de la nostra vida, el nostre día a día amb la natura.

REPORTATGE: Cristina García Rodero
En aquesta fotografía apareix en pla general, una nena enmig d'una carretera, que es veu buida. Al voltant de la carretera només hi ha arbres i algunes antenes del cablejat d'electricitat. Sembla que està en un entorn rural, i, potser, pobre. (Sé això perquè está feta a Cuba) La nena no duu sabates i sembla que el terra estigui mullat, com si hagués plogut fa poc. Seguin la regla dels terços, la nena apareix en la zona delimitada del mig. En la foto s'observa bastanta profunditat de camp, degut al punt de fuga molt marcats i a que tots els elements de la foto apareixen enfocats d'igual forma. En la foto s'aprecia un lleuger gra, suposo que per la càmara que s'haurà fet servir. La llum, evidentment, és natural.
El blanc i negre de la foto transmet neutralitat, crec que el fet de que no apareguin colors en la foto, fa que centris més la vista en la nena, i que gràcies això donis més importáncia a petits detalls, com la posició que està adoptant, el fet de que no dugui sabates.. Sembla que estigui perduda i resignada, però alhora, tranquila; que avanci pel seu camí, sabent que, al final d'aquest no trobará res millor, però que és l'únic que pot fer. I que, ho fa, avança, malgrat totes les dificultats i males perspectives, conservant un mínim d'esperança.

4. Fotografia i memòria.

Per a la realització de l'exposició de fotografía que organitzem amb la classe de Cultura Audiovisual, cadascú de nosaltres havia de fer una recerca i tria de les fotos més antigues de nostra família; les següents, són les que jo vaig escollir.

En primer lloc, vaig trobar aquesta foto, és l'única de la meva familia que he trobat sabent-ne la data concreta en que va estar feta. Es de l'11 d'Octubre de 1917 i el que apareix a la fotografía és un cosí-germà de la meva àvia materna.





Aquesta és una altra de les que vaig triar per a l'exposició. En ella apareix un grup de soldats de la guerra de Cuba; no sé l'any exacte en que es va fer la foto, però hauria de ser entre el 1868 i el 1898, que és el que va durar aquesta guerra. Un dels soldats que apareix a la fotografía es un parent llunyà meu, que pertany a la part de València de la família. 




.


Per acabar, aquestes tres fotografíes les vaig escollir perquè em van semblar curioses o maques, pero no les puc situar tant bé com les anteriors; només sé que venen de la part valenciana de la meva familia i que han d'estar fetes al voltant del 1850, és a dir, a meitats del s.XIX.




...


Aquesta foto és d'un dinar de carnaval que vam fer a una casa que tenía la meva tieta a la Maladeta. És del febrer del 1995, per tant, jo encara no tenía ni un any. Com cada any, la meva família va organitzar un dinar, on tots haviem d'anar disfressats i els meus pares van decidir fer una disfressa 'conjunta'. Així que em van vestir de caputxeta vermella, mun pare d'àvia, i ma mare, de llop.

1,2 i 3: Proves de control de càmera.


EX 1. Profunditat de camp: 
En aquestes fotografíes vaig triar com a motiu principal la valla i com a element de fons, l'Héctor. Variant l'obertura del diafragma (i alhora els valors de valors de velocitat d'obturació) s'aconsegueix l'enfocament selectiu bé del motiu principal o bé dels elements en un pla més llunyà. En aquest cas, com que el nostre motiu principal és un objecte molt proper la profunditat de camp sempre serà petita. 


En aquestes, el motiu principal és la Geor i tenim un element en un pla més proper, el banc, i altres elements en un pla més llunyà. Treballant l'obertura del diafragma i la velocitat d'obturació, com en les altres fotografies. En aquest cas, en la foto feta amb el diafragma obert hi podem observar l'enfocament selectiu; els elements en primer pla i en una pla més llunyà queden desenfocats, però la Geor apareix enfocada; d'altra banda, en la mateixa foto feta amb el diafragma tancat, hi podem observar molta profunditat de camp: tots els elements apareixen nítids.

 En aquesta, també s'aprecia l'enfocament selectiu: 




Ex 2. Velocitat d’obturació:
Totes les fotografíes que apareixen a continuació estan fetes gràcies a les variacions de la velocitat d'obturació. Amb una velocitat ràpida obtenim moviment congelat, i amb una velocitat lenta, que enregistra el moviment, obtenim moviment suggerit.
En les primeres fotos, vaig triar com a motiu les fonts; la primera està feta amb una velocitat ràpida (1/250 - 1/500 aprox.) i un valor de diafragma corrent (5,6 -8 aprox.), podem apreciar l'aigua 'congelada'; apareix moviment congelat. En la segona, feta amb una velocitat més lenta (1/15 aprox.) i un diafragma lleugerament tancat (11 aprox.) s'aprecia el recorregut que a fet l'aigua de la font; moviment suggerit.

En aquestes, he utilitzat la técnica de 'escombratge del fons', utilitzant una velocitat lenta (1/15 aprox.) i una obertura de diafragma de 8-11 aprox, al fer una foto a una objecte en moviment, seguin la seva trajectoria, obtenim el que s'anomena escombratge; el fons apareix borrós, desplaçat en la direcció en que hem mogut la càmara i l'objecte del que n'hem seguit la trajectòria apareix nítid.


En aquesta, vaig aprofitar l'objectiu amb zoom; amb una velocitat lenta (1/15 aprox.) i movent el zoom mentre fas la foto, obtenim aquest efecte; tot apareix desenfocat, amb la sensació de 'xuclar-se' cap al centre de la foto, ón l'objecte que hi apareix es veu nítid i enfocat. 

Per últim, aquestes fotografíes van ser realitzades, una amb l'opció "Bulb" de la càmara i l'altra amb una velocitat d'obturació molt lenta (5" aprox.) Aquests temps d'exposició tan llargs permeten que en la fotografía apareixi el recorregut de la llum. 






Ex 3. Control de l’exposició:
Per acabar, aquestes fotos están fetes utilitzant el contrallum. En la primera, vaig seguir les indicacions del fotómetre segons el fons de la foto(una finestra, darrere del subjecte) per a calibrar el diafragma (7.1) i la velocitat (1/250), per això només apareix la silueta del meu pare. En la segona foto, vaig calibrar els valors d'obertura del diafragma (4) i velocitat (1/160) apropant-me a ell, per aixó, en tornar a la posició inicial en que havia fet la primera foto, obtenim com a resultat que el subjecte apareixi amb una il·luminació correcta, mentre que el fons apareix completament blanc.

Caixa Catalunya: Taller de fotografia

L'altre dia, la classe de Cultura Audiovisual vam fer una sortida a una exposició sobre fotografia de la Caixa Catalunya.
A més a més de veure tota l'exposició, també vam poder participar en un taller de fotografía analógica; amb una càmara antiga i un laboratori fotográfic improvisat en les mateixes instalacions de la sala d'exposicions de la caixa, vam poder observar i participar en l'elaborament d'una fotografía i tot el seu procés de revelat. Coneixent així el material que ens fa falta, les condicions de la cambra en que s'ha de fer tot, les propietas de cadascún dels líquids de revelat..




Aquest va ser el resultat del taller de fotografia:


A més a més, per grups de 3 persones, també vam fer aquest treball, tan sencill com posar objectes damunt d'un paper fotosensible, encendre la llum uns segons, tractar-ho com si fos una fotografía qualsevol i..