1,2 i 3: Proves de control de càmera.


EX 1. Profunditat de camp: 
En aquestes fotografíes vaig triar com a motiu principal la valla i com a element de fons, l'Héctor. Variant l'obertura del diafragma (i alhora els valors de valors de velocitat d'obturació) s'aconsegueix l'enfocament selectiu bé del motiu principal o bé dels elements en un pla més llunyà. En aquest cas, com que el nostre motiu principal és un objecte molt proper la profunditat de camp sempre serà petita. 


En aquestes, el motiu principal és la Geor i tenim un element en un pla més proper, el banc, i altres elements en un pla més llunyà. Treballant l'obertura del diafragma i la velocitat d'obturació, com en les altres fotografies. En aquest cas, en la foto feta amb el diafragma obert hi podem observar l'enfocament selectiu; els elements en primer pla i en una pla més llunyà queden desenfocats, però la Geor apareix enfocada; d'altra banda, en la mateixa foto feta amb el diafragma tancat, hi podem observar molta profunditat de camp: tots els elements apareixen nítids.

 En aquesta, també s'aprecia l'enfocament selectiu: 




Ex 2. Velocitat d’obturació:
Totes les fotografíes que apareixen a continuació estan fetes gràcies a les variacions de la velocitat d'obturació. Amb una velocitat ràpida obtenim moviment congelat, i amb una velocitat lenta, que enregistra el moviment, obtenim moviment suggerit.
En les primeres fotos, vaig triar com a motiu les fonts; la primera està feta amb una velocitat ràpida (1/250 - 1/500 aprox.) i un valor de diafragma corrent (5,6 -8 aprox.), podem apreciar l'aigua 'congelada'; apareix moviment congelat. En la segona, feta amb una velocitat més lenta (1/15 aprox.) i un diafragma lleugerament tancat (11 aprox.) s'aprecia el recorregut que a fet l'aigua de la font; moviment suggerit.

En aquestes, he utilitzat la técnica de 'escombratge del fons', utilitzant una velocitat lenta (1/15 aprox.) i una obertura de diafragma de 8-11 aprox, al fer una foto a una objecte en moviment, seguin la seva trajectoria, obtenim el que s'anomena escombratge; el fons apareix borrós, desplaçat en la direcció en que hem mogut la càmara i l'objecte del que n'hem seguit la trajectòria apareix nítid.


En aquesta, vaig aprofitar l'objectiu amb zoom; amb una velocitat lenta (1/15 aprox.) i movent el zoom mentre fas la foto, obtenim aquest efecte; tot apareix desenfocat, amb la sensació de 'xuclar-se' cap al centre de la foto, ón l'objecte que hi apareix es veu nítid i enfocat. 

Per últim, aquestes fotografíes van ser realitzades, una amb l'opció "Bulb" de la càmara i l'altra amb una velocitat d'obturació molt lenta (5" aprox.) Aquests temps d'exposició tan llargs permeten que en la fotografía apareixi el recorregut de la llum. 






Ex 3. Control de l’exposició:
Per acabar, aquestes fotos están fetes utilitzant el contrallum. En la primera, vaig seguir les indicacions del fotómetre segons el fons de la foto(una finestra, darrere del subjecte) per a calibrar el diafragma (7.1) i la velocitat (1/250), per això només apareix la silueta del meu pare. En la segona foto, vaig calibrar els valors d'obertura del diafragma (4) i velocitat (1/160) apropant-me a ell, per aixó, en tornar a la posició inicial en que havia fet la primera foto, obtenim com a resultat que el subjecte apareixi amb una il·luminació correcta, mentre que el fons apareix completament blanc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada