+ The Wall +

Aquest trimestre evidentment, també hem tractat tots els gèneres cinematogràfics.

"Pink Floyd The Wall" és un film britànic de 1982 . Dirigit pel director britànic Alan Parker i basada en l'àlbum de Pink Floyd "The Wall" i  el guió escrit pel vocalista i baixista de Pink Floyd, Roger Waters. 
Aquesta pel·lícula és plena de metàfores visuals i simbolismes. Presenta molts pocs diàlegs i és conduïda principalment per la música de Pink Floyd. A més a més de tot el filmat, la pel·lícula conté 15 minuts d'elaborades seqüències d'animació creades per l'il·lustrador Gerald Scarfe i  per Roger Waters. 

El film mostra l'angoixa, el patiment, l'estat en que viu el protagonista mentre per la seva identat, el sentit del que passa al seu voltant. Es combinen imatges que mostren el present amb imatges del seu passat, per tant, s'utilitza el flash-back, i, alhora, també van apareixen animacions. Es mostra per tant, una retrospecció subjectiva dels fets de la seva vida alhora que les conseqüéncies que li provoquen avui en dia. 

Aquestes, són algunes imatges de la pel·lícula:

La publicitat

A més a més del cinema i el còmic, també vam treballar la publicitat. Després d'informar-nos correctament del què era, visionant documentals i parlant sobre el concepte que en teníem, vam parlar sobre els diferents elements que formaven la publicitat i que nosaltres podíem detectar.
Per a conèixer-la del tot, vam realitzar a classe un briefing sobre un spot que venía sabó per a la rentadora. Un briefing és una mena de guía redactada en que s'organitza la part estratègica d'un anunci, el moment en que es trien les dades que ens durán a destinar el producte cap a molts i diferents sectors del públic. Tot i així, el briefing no acaba de tenir un únic format defitnit i n'hi ha empreses que en fan servir de diferents.
A més a més, també vam parlar sobre el màrqueting, que és en definitiva, un procés de planificació del producte, preu, distribució i promoció de béns, serveis o idees, i l'execució i control d'aquesta planificació.
Cerca la satisfacció del consumidor combinant diferents factors: producte, preu, distribució, promoció...

El còmic

Aquest trimestre, a més a més de parlar del cinema i d'apendre a analitzar qualsevol dels aspectes d'una pel·lícula, des del punt de vista tècnic fins el punt de vista simbòlic, també vam tractar el còmic. Com que no ens hi podiem dedicar tant a fons com en el cas del cinema i per tant, no tindriem tants dies per apendre realment bé el que eren els còmics, cadascú de classe va haver de buscar la definició de quelcom relacionat amb el còmic. Així, amb molt poc temps vam aconseguir reunir un glossari de termes que englobaven tot el que cal conèixer sobre el còmic; la forma en com està fet, què és i com s'anomena cadascun dels seus elements, els diversos gèneres dins del còmic, etc.
Per la meva part, vaig haver d'informar-me sobre que era una seqüència en el llenguatge del còmic:
Una seqüència és el conjunt d'elements ordenats que s'integren dins d'una línia argumental, aquests elements poden ser plans o escenes. Realitza una divisió del relat (visual o audiovisual) en la que es planteja, desenvolupa i acaba una situació dramàtica. Pot ser de diferents maneres: en un únic escenari, o pot incloure una o más escenes en diferents escenaris, desenvolupar-se de principi a fi de forma continuada, etc.




D'altra banda, per a acabar de conèixer bé els còmics, vam haver de fer-ne un nosaltres mateixos. A partir d'exemples de diversos estils que ens van enssenyar, vam haver de decidir quina sería la temàtic i l'estètica del nostre còmic. Aquest projecte el podíem realitzar de forma individual (treballant a mà) o per parelles o grups de tres (realitzant el còmic amb el photoshop i utilitzant el fotomuntatge). Ja que tan l'Andrea com la Geor tenien bones experiències amb els treballs de fotomuntatge i les tres semblava que volíem tractar la mateixa temàtica, vam decidir de treballar juntes.Vam decidir de fer un còmic de zombies, i per a relacionar l'història amb l'institut, vam decidir que parlariem d'una invasió zombi a l'institut. Com que ens van agradar els còmics amb un estil una mica caòtic i l'història era tètrica vam decidir sortir del més tradicional i utilitzar vinyetes de formes molt diferents així com un fons negre. Després de decidir la línia argumental de l'història (molt curta, voltant les 6-7 vinyetes) només ens va fer falta fer les fotos a l'institut i utilitzar el photoshop per al fotomuntatge. A més a més, aprofitant que per a carnaval també ens vam disfraçar de zombies, ens vam introduïr en una vinyeta de la nostra pròpia història. Aquestes, són algunes de les vinyetes:

+Andalucia+

En el viatge que vam fer a Andalusia, a més a més de molta festa i de conèixer moltes ciutats, monuments i gent d'arreu del territori que vam visitar, també ens vam endur moltes fotos de record, ja que, durant el viatge no vam parar ni un moment de fotografiar tot el que trobavem. Aquestes, són algunes de les fotos:

Minuts Lumière

Un altre dels projectes que vam realitzar a classe va ser montar, conjuntament amb els alumnes d'arts escèniques, un vídeo en que sortissin diversos Minuts Lumière que mostressin el que és la vida a l'estació d'autobusos de Tarragona. Aquest vídeo, en que es mostraven els minuts dels diversos alunmes de la classe en una pantalla dividida en quatre està exposat a la sala Kesse de Tarragona, juntament amb obres de diversos artistes de Tarragona que pertanyen a diferents disciplines dins l'art.
Aquests són els minuts que vam grabar per grup, l'Andrea, la Georgina i jo:

http://www.youtube.com/watch?v=b9tXrJJsm6o&feature=player_embedded

http://www.youtube.com/watch?v=u0oiwokTbM4&feature=player_embedded

http://www.youtube.com/watch?v=KKUqeROtZIc&feature=player_embedded

Video-art: Angoixa existencial.

Des de la col·laboració entre la Elo, el museu d'Art Modern de Tarragona i l'artista Jordi Abelló, se'ns va proposar a tota la classe de realitzar un projecte de vídeo-art. Després de diverses trobades amb el Jordi, en que ens va mostrar alguns dels seus propis projectes i ens va parlar del seu concepte d'art i de com s'hauria d'orientar el vídeo, cadascú de nosaltres va haver de decidir com enfocaria el seu vídeo.

Alhora de començar a triar la temàtica, vaig estar una mica perduda, perquè no sabia ben bé quin tema podria encabir en tant poc temps de vídeo. A més a més, algunes coses de les que volía parlar, em semblaven massa complicades de transmetre, i altres, masa sencilles. Res no m'acabava d'agradar. Finalment, vaig decidir que podría parlar de quelcom que fos proper a mi: el día a día. Més concretament, el sentiment, la sensació que et transmet aquest pas del temps.
En el meu cas, el que em venia al cap era la angoixa. Una angoixa provocada per la certesa de que el pas del temps és inevitable, que la vida no es més que una succesió de dies i moments que ens converteixen en èssers efimers i evidentment, perennes.
Per a transmetre tot aixó, només vaig tenir que recòrrer a la meva propia experiencia. Vaig pensar diferents metàfores visuals que representessin tot aixó; la sensació de desfer-se a poc a poc, de 'flotar' dins d'un lloc inmens, perdre's en el móm..  I quan vaig decidir més o menys com aniria articulat el vídeo, d'entre moltes cançons, en vaig triar una que em recordés i em transmetés aquesta sensació. Vaig pensar que, amb el tipus de vídeo que volía fer, una cançó sencera com a so sería molt més explícita (tant per la melodia en sí com per la lletra) que no pas deixar el so ambiental de les diverses tomes.

Per a grabar tot el vídeo, vaig utilitzar una càmara compacta que tinc que també fa video. Tot i no utilitzar una càmara professional, crec que la calitat del vídeo es prou bona i em va ser molt fàcil grabar-ho tot. Com que necessitava algú que sortís com a 'protagonista' de la historia i la majoria de tomes eren molt diferents una de l'altra, vaig demanar-li a la Geor que sortís en el meu vídeo, i a poc a poc vam anar graban les diferents tomes. He d'agraïr la seva col·laboració perque fins i tot va haver de posar-se dins d'una banyera amb aigua. Tot i així, ens ho vam passar moltbé graban les diverses tomes per als nostres vídeos i l'experiencia ens va aportar ganes d'experimentar més amb la tècnica del vídeo, que mai haviem tractat.
Per a montar-lo, vaig utilitzar el Windows Movie Maker. En principi, les opcions d'edició del programa em van ser fàcils d'entendre i utilitzar, però, alhora de visualitzar el vídeo abans de montar-lo finalment, el reproductor del Movie Maker s'encallava i a vegades era complicat d'acabar d'encaixar algunes coses. Pel que fa al demés, no vaig tenir gaires problemes, i, finalment, aquest va ser el resultat:

Sant Jordi

Coincidint amb Sant Jordi, a la classe d'Audiovisuals ens van proposar realitzar cadascú un cartell per a participar en una mena de concurs, en que el cartell guanyador s'utilitzaria com a cartell per a la jornada de Sant Jordi de l'institut. En un principi, vaig decidir realitzar una part del cartell a mà, per a després passar-la a l'ordinador i pintar-la amb una tableta digital i retocar-la després amb photoshop.
Lamentablement, me'n vaig adonar de que no tenia temps per acabar el projecte i que quedés tal i com jo volia, per tant, vaig decidir de cambiar-lo. En lloc de fer servir els meus dibuixos, vaig buscar per internet un seguit de dibuixos en blanc i negre i amb el photoshop els vaig distribuir i superposar en un full del format que demanaven. El vaig imprimir, i després el vaig pintar, a mà, amb aquarel·les. Aquest va ser el resultat:

Tot i que no m'agrada gaire com va quedar, i hauria preferit realitzar el primer projecte que tenia en ment, això m'ha fet aprendre que, en futurs projectes, m'he de distribuir millor el temps.

1. Fotomuntatge

Per al treball de fotomuntatge, vaig decidir treballar amb la Georgina un fotomuntatge conjunt; vam barrejar fotografíes de les nostres cares per tal de crear un èsser nou; dues identitats noves, sorgides de la combinació de les originals.
Ens vam decidir per aquest tipus de fotomuntatge perquè ens semblava interessant el fet que, a partir de dues expresions facials diferents en podíem crear una de nova, que transmet tant com les originals, tot i que els trossos de les fotografies en si no encaixin del tot.

A més a més, també vaig realitzar de forma individual un collage a mà:

+ Carnaval: Zombis +

Treball individual: Gèneres fotogràfics

En un primer moment, per aquest treball, vaig decidir treballar amb el gènere de natura morta; per a això, primer vaig fer unes fotografies de gotes d'aigua.

Vaig buscar per internet com crear, a casa, un bon entorn per a fer fotos a gotes (en el moment just en que "esclaten" al caure a l'aigua) utilitzant la meva camara i coses que tothom té per casa. Després de buscar un lloc amb bona llum natural, vaig utilitzar per a complementar-la la llum artificial d'una làmpada de taula.Rere el recipient amb aigua on anirien caien les gotes, vaig posar una cartolina blanca (que em servía per a 'reflectir' la llum de la làmpada). Sobre el recipient, amb fons negre, vaig lligar una bossa de plàstic amb aigua. Finalment, l'únic que em va caler va ser situar el trípode, enfocar el lloc concret on caurien les gotes, fer un forat molt petit a la bossa de plàstic, i, començar a disparar.

Aquestes són algunes de les fotos que vaig fer:

Tot i que el resultat m'agrada, vaig pensar que potser eren una mica monòtones i no prou interessants; a més a més de que, per si soles, sense una edició del color per exemple, no aconseguíen transmetre gaire.

.

Com que les fotos de les gotes no em van acabar de convèncer finalment, vaig probar de seguir amb el gènere de natura morta, pero aquesta vegada intentant fer fotos a objectes cuotidians:

Finalment, el resultat tampoc acabava d'agradar-me. 

Després de donar-hi moltes voltes vaig acabar per decidir-me per un projecte concret completament diferent de les idees que tenía abans.

Pretenía transmetre amb les fotos les sensacions que em transmeten diverses cançons. Com que l'activitat (o técnica) mitjançant la qual m'expresso millor és el dibuix, vaig pensar que sería interessant intentar retocar les fotos a mà, per a donar més intensitat al que pretenía transmetre i fer-les més 'meves'. Per a fer això, després de triar 5 cançons que m'agraden, vaig fer un esboç a mà de cadascuna d'elles, representant la imatge que volia plasmar a la fotografia. Quan vaig tenir clares totes les idees vaig acabar per decidir-me per aquestes tres cançons (que hi ha continuació) ja que em va semblar que eren les que millor podía representar i potser les que més podien transmetre o que la gent, millor podía 'sentir, entendre'. Per tal d'obtenir el "dibuix" que havia fet prèviament en forma de fotografia, l'únic que vaig necessitar va ser buscar un entorn que s'adaptés al que necessitava per a després, pintar o dibuixar els elements no reals damunt la mateixa fotografia.

Tot i que m'havia de decidir per un gènere concret, després de treballar per separat aquells que m'interessaven inicialment, ningun d'ells em va acabar de convèncer. Per a això vaig decidir barrejar gèneres: Per a la primera foto, vaig treballar el gènere de natura morta, utilitzant un maniquí per a dibuix (tot i que la meva idea era crear una mena de paral·lelisme entre el ninot i una persona; fer una mena de retrat despersonalitzat d'aquell de qui parla en la cançó). En la segona foto, vaig treballar lleugerament el gènere d'autoretrat, fen-me fotos en primer pla de zones de la meva cara; finalment, en la tercera foto vaig treballar el gènere de paisatge, buscava una imatge concreta de la platja. Tot i així, en aquesta imatge, més que el paisatge, cobra importància la petita figura que hi apareix i els elements pintats després a mà. 

Tot això, encara que no fos mitjançant un únic gènere, ho vaig fer únicament amb l'objectiu de transmetre quelcom, que al cap i a la fi, era el que pretenia en un principi.

 Finalment, aquest va ser el resultat:

 
.

You know you're right - Nirvana

http://www.youtube.com/watch?v=qv96yJYhk3M&ob=av2e

(Angoixa, patiment, por, dolor, abatiment..)

She's a rainbow - The rolling stones
http://www.youtube.com/watch?v=zphAHMPtu4g
(Benestar, llibertat, plaer, calma..)

You're lost little girl - The doors

http://www.youtube.com/watch?v=dU6KmZZUg8A

(Inseguretat, desconcert, confusió..)

+ Mary Ellen Mark

Fa temps, curiosejant per internet vaig trobar aquesta fotografía

Com que em va cridar molt l'atenció, vaig decidir informar-me més sobre el seu autor; així va ser com vaig descobrir a Mary Ellen Mark.


A opinió de molts, és una de les fotògrafes més transcendents i transguessores de la història . Aquesta artista nascuda el 1940 s'ha centrat especialment en la fotografia documental. Les seves fotografies en blanc i negre tracten certs temes molt concrets com la vida al circ, els campaments gitanos, els "nens-adults", el món i la vida dels rodamons... Així com també es presenten en les seves captures les drogues i la prostitució. Per tant fotografía ambients cruus, marginals, durs.. que podríen ser considerats parts de la nostra societat oblidades o marginades.
A més a més, Mary Ellen també ha treballat com a fotògrafa dins de la indústria del cinema. Els seus retrats d'actors i actrius es compten per centenars i están tots recollits a la seva galeria dedicada a celebritats.
Com a reconeixement per la seva feina en ambdós àmbits, ha rebut gran cantitat de premis i beques, entre ells tres Premis de Periodisme deRobert F. Kennedy i tres beques de la Fundació Nacional de les Arts. La seva obra, d'altra banda, ha estat exposada en galeries i museus de tot el món.


Tot i que m'agraden bastant totes les seves fotos, prefereixo les de reportatge, en que ella tria la temàtica i apareixen personatges anónims que no pas les que han estat encarregades o són de famosos, ja que trobo que les primeres són més peculiars. Tot i així, tant les fotos fetes per lliure com les que ha realitzat en diferents rodatjes són expressives per igual i totes aconsegueixen algun efecte en tu; et fan reflexionar, et sorprènen..

Aquestes són algunes de les fotos que més m'han agradat: