Video-art: Angoixa existencial.

Des de la col·laboració entre la Elo, el museu d'Art Modern de Tarragona i l'artista Jordi Abelló, se'ns va proposar a tota la classe de realitzar un projecte de vídeo-art. Després de diverses trobades amb el Jordi, en que ens va mostrar alguns dels seus propis projectes i ens va parlar del seu concepte d'art i de com s'hauria d'orientar el vídeo, cadascú de nosaltres va haver de decidir com enfocaria el seu vídeo.

Alhora de començar a triar la temàtica, vaig estar una mica perduda, perquè no sabia ben bé quin tema podria encabir en tant poc temps de vídeo. A més a més, algunes coses de les que volía parlar, em semblaven massa complicades de transmetre, i altres, masa sencilles. Res no m'acabava d'agradar. Finalment, vaig decidir que podría parlar de quelcom que fos proper a mi: el día a día. Més concretament, el sentiment, la sensació que et transmet aquest pas del temps.
En el meu cas, el que em venia al cap era la angoixa. Una angoixa provocada per la certesa de que el pas del temps és inevitable, que la vida no es més que una succesió de dies i moments que ens converteixen en èssers efimers i evidentment, perennes.
Per a transmetre tot aixó, només vaig tenir que recòrrer a la meva propia experiencia. Vaig pensar diferents metàfores visuals que representessin tot aixó; la sensació de desfer-se a poc a poc, de 'flotar' dins d'un lloc inmens, perdre's en el móm..  I quan vaig decidir més o menys com aniria articulat el vídeo, d'entre moltes cançons, en vaig triar una que em recordés i em transmetés aquesta sensació. Vaig pensar que, amb el tipus de vídeo que volía fer, una cançó sencera com a so sería molt més explícita (tant per la melodia en sí com per la lletra) que no pas deixar el so ambiental de les diverses tomes.

Per a grabar tot el vídeo, vaig utilitzar una càmara compacta que tinc que també fa video. Tot i no utilitzar una càmara professional, crec que la calitat del vídeo es prou bona i em va ser molt fàcil grabar-ho tot. Com que necessitava algú que sortís com a 'protagonista' de la historia i la majoria de tomes eren molt diferents una de l'altra, vaig demanar-li a la Geor que sortís en el meu vídeo, i a poc a poc vam anar graban les diferents tomes. He d'agraïr la seva col·laboració perque fins i tot va haver de posar-se dins d'una banyera amb aigua. Tot i així, ens ho vam passar moltbé graban les diverses tomes per als nostres vídeos i l'experiencia ens va aportar ganes d'experimentar més amb la tècnica del vídeo, que mai haviem tractat.
Per a montar-lo, vaig utilitzar el Windows Movie Maker. En principi, les opcions d'edició del programa em van ser fàcils d'entendre i utilitzar, però, alhora de visualitzar el vídeo abans de montar-lo finalment, el reproductor del Movie Maker s'encallava i a vegades era complicat d'acabar d'encaixar algunes coses. Pel que fa al demés, no vaig tenir gaires problemes, i, finalment, aquest va ser el resultat:

Sant Jordi

Coincidint amb Sant Jordi, a la classe d'Audiovisuals ens van proposar realitzar cadascú un cartell per a participar en una mena de concurs, en que el cartell guanyador s'utilitzaria com a cartell per a la jornada de Sant Jordi de l'institut. En un principi, vaig decidir realitzar una part del cartell a mà, per a després passar-la a l'ordinador i pintar-la amb una tableta digital i retocar-la després amb photoshop.
Lamentablement, me'n vaig adonar de que no tenia temps per acabar el projecte i que quedés tal i com jo volia, per tant, vaig decidir de cambiar-lo. En lloc de fer servir els meus dibuixos, vaig buscar per internet un seguit de dibuixos en blanc i negre i amb el photoshop els vaig distribuir i superposar en un full del format que demanaven. El vaig imprimir, i després el vaig pintar, a mà, amb aquarel·les. Aquest va ser el resultat:

Tot i que no m'agrada gaire com va quedar, i hauria preferit realitzar el primer projecte que tenia en ment, això m'ha fet aprendre que, en futurs projectes, m'he de distribuir millor el temps.