2. La imatge no és la realitat

Moltes vegades, les imatges reflexen just el contrari de la realitat. Una escena per algú pot ser pertorbant per algú altre, el retrat d'algú pot expresar felicitat però potser la persona a qui li han fet el retrat estava trista en aquell moment.. Per aixó, moltes vegades, quan veiem una foto nostra de fa temps ens adonem de que no ens reconeixem en ella.


En la primera imatge, no em reconec perquè, tot i que semblo feliç i que està feta en l'aniversari d'una amiga a la que aprecio i amb la que segueixo mantenint el contacte, la foto va ser feta en una época de la meva vida que recordo molt complicada i dura. Exteriorment, no podía reflexar del tot la meva identitat o els meus sentiments, per l'ambient en que em trobava, o per altres circumstàncies. Per això, no em reconec en la fotografía, perquè, veig aquesta fotografia com a un retrar perfecte del concepte del que, en realitat estava fugint en aquell temps. 
En la segona imatge, en canvi, em reconec completament. No només perquè el meu exterior reflexa els meus pensaments, ideals, personalitat... Sinó també perquè, les sensacions i sentiments que transmet la fotografía són els mateixos que hi ha en la realitat. Tot i que no considera la meva vida com a fàcil o tranquila, la felicitat que es transmet en la fotografia no es ficticia, no és producte de la pressió de l'entorn. D'altra banda, la gent que m'acompanya en aquesta fotografía reflexa el ambient en el que visc ara, en el que em puc expressar sense problemes i ser jo mateixa, a diferència de l'ambient que m'envoltaba en la primera imatge.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada