7. La direcció

HORITZONTAL

Alex Webb - USA. Florida state. Town of Key West. 1988.
En aquesta imatge es posa en evidència la direcció horitzontal, gràcies al pont que creua la fotografia d'un costat a l'altre. La horitzontal suggereix estabilitat i repós.

VERTICAL

Peter Marlow; GB. ENGLAND. Margate. Retrat d'un resort típic de les costes angleses.
En aquesta imatge es fa notar la direcció vertical; transmet estabilitat, passivitat, calma...

CORBA

Guy Lequerrec -  'Place de la Porte Maillot Palais des Congrès Centre internacional de Paris. 

Abbas; VIETNAM. Hue. THIEN MU  Instrument de la pagoda 

sent girat pels monjes de la secció Mahayana dels budistes.

En aquestes dues últimes fotografies hi podem apreciar línies corbes, cercles.. Ambdues transmeten certa calidesa, i en el cas de la segona, sensació d'inestabilitat i de moviment.

DIAGONAL

Peter Marlow, SPAIN. Galicia. Finisterre

W.Eugene Smith. - Gabon, Lambaren; Hospital de missiones del Dr. Albert Schweitzer 

a l'Àfrica equatorial francesa. Pacients afectat de lepra prenen la seva medicació.

En aquestes últimes fotografies hi podem apreciar clarament diverses diagonals.

En la primera, les diagonals de color vermell destaquen molt sobre el fons blau de l'oceà peró no transmeten moviment; veiem que és una estructura segura. En cambi, en la segona fotografia, la diagonal, creada per els dos caps de les dues dones transmet moviment i dinamisme.

2. La imatge no és la realitat

Moltes vegades, les imatges reflexen just el contrari de la realitat. Una escena per algú pot ser pertorbant per algú altre, el retrat d'algú pot expresar felicitat però potser la persona a qui li han fet el retrat estava trista en aquell moment.. Per aixó, moltes vegades, quan veiem una foto nostra de fa temps ens adonem de que no ens reconeixem en ella.

En la primera imatge, no em reconec perquè, tot i que semblo feliç i que està feta en l'aniversari d'una amiga a la que aprecio i amb la que segueixo mantenint el contacte, la foto va ser feta en una época de la meva vida que recordo molt complicada i dura. Exteriorment, no podía reflexar del tot la meva identitat o els meus sentiments, per l'ambient en que em trobava, o per altres circumstàncies. Per això, no em reconec en la fotografía, perquè, veig aquesta fotografia com a un retrar perfecte del concepte del que, en realitat estava fugint en aquell temps. 

En la segona imatge, en canvi, em reconec completament. No només perquè el meu exterior reflexa els meus pensaments, ideals, personalitat... Sinó també perquè, les sensacions i sentiments que transmet la fotografía són els mateixos que hi ha en la realitat. Tot i que no considera la meva vida com a fàcil o tranquila, la felicitat que es transmet en la fotografia no es ficticia, no és producte de la pressió de l'entorn. D'altra banda, la gent que m'acompanya en aquesta fotografía reflexa el ambient en el que visc ara, en el que em puc expressar sense problemes i ser jo mateixa, a diferència de l'ambient que m'envoltaba en la primera imatge.

6. El punt

Fotografia de Elliott Erwitt (USA. New York. 1947.) 

En aquesta primera fotografía hi podem apreciar molt clarament, el punt de fuga; donat per les vies del tren 

i situat una mica més amunt del centre geomètric de la imatge. La finestra a través de la cual podem veure el punt de fuga coincideix amb un dels eixos de composició.

Chris Steele-Perkins GB. ENGLAND. London. Miyako and Cedric playing pick -sticks at home. 2000. 

En aquesta, hi podem apreciar clarament el punt d'atenció format per el cercle d'espelmes. Està situat més abaix del centre geomètric, i molt lleugerament desplaçat cap a l'esquerra; coincidint, pràcticament amb un dels punts de major atenció de l'imatge en la regla dels terços. Un altre recurs que es fa servir per a fer destacar encara més el punt d'atenció és la llum, que només prové de les espelmes. 

5. Significat de les imatges

L'autora d'aquestes orbes és Barbara Kruger; artista conceptual nord-americana, famosa per les seves fotografies en blanc i negre amb missatges curts al damunt, properes a la publicitat. Mitjançant aquestes imatges i textos fa crítiques a les desigualtats de poder entre home i dona, al capitalisme i al poder, entre d'altres.

Anàlisi objectiu (lectura denotativa): En aquesta foto apareix la fotografía en primer pla i en blanc i negre d'un home; el dictador Hitler. La llum prové del costat esquerra i aixó fa que les sombres i les llums de la cara siguin molt marcades (aixó aporta més tridimensionalitat a la fotografia i, per tant, més realisme; potser pel gust que tenía el dictador per l'art realista.) En la fotografía, també hi podem observar una tipografia blanca i sencilla, que varia de mida i està situada dins d'uns rètols o requadres vermells; probablement els colors han estat escollits per a que destaquin entre si, així com perquè atreguin l'atenció de la vista (el vermell que fa servir, és el color que més crida l'atenció,)

Anàlisi subjectiu (lectura connotativa): La fotografía en blanc i negre ja ens transmet una sensació de certa tenebrositat; tenin en compte que qui hi apareix és Hitler, un conegut dictador, i sabent de què va sar causant i quins van ser els seus métodes, la foto en transmet sensació d'autoritat, serietat, etc.

D'altra banda, els requadres ón apareix el text dela imatge, són d'un color vermell que ens crida molt l'antenció, ja que trenca la gamma de tons que apareixien en la fotografía i ens pot subgerir un clima de violéncia o de risc, de perill. En quant a la tipografia utilitzada per al text de dins dels requadres vermells; és bastant sencilla (suposo que perquè la seva funció és que sigui fàcil de llegir per tal de transmetre millor el missatge que conté, i no pas que sigui una tipografia decorativa) i, com he dit, anteriorment, l'autora juga amb la seva mida. Aixó ho fa per tal de que el missatge que conté prenguí una espècie de doble sentit que ens fagi reflexionar; ens fa pensar en el fet de que hem de ser nosaltres qui prenem les nostres pròpies decisions i que no hem de deixar que ningú ens retalli les llibertats o ens imposi les seves normes o opinions.

4. Funció de les imatges

Funció simbòlica:

Fotografia del símbol tradicional de l'anarquia i l'anarquisme.

Funció Informativa:

Fotografía d'una manifestació Anti-Feixista.

Funció Estètica

Cuadre de Henri Matisse.

3. Escala d'iconicitat

Escala d'iconicitat d'imatges que representen el concepte "ossos"; de més a menys fidelitat amb el referent.

 

Ossos humans.

 

Maqueta per a dibuix de l'estructura d'una mà.

Radiografía d'unes mans.

Dibuix tècnic dels ossos de les mans.

Dibuix senzill dels ossos d'una mà.

1. Concepte i definició d'imatge

Una imatge és...

Segons la Viquipèdia: 

- Una imatge és un producte que estableix un vincle de semblança amb la realitat. La imatge pot mantenir una relació de semblança directa amb el seu model o per contra establir una relació simbòlica.

Segons la Enciclopèdia Catalana: 

- Una imatge és la representació interna ,és a dir, en l'àmbit del cognoscent, d'un objecte extern. 

Per a mi, una imatge és..

Una representació de la realitat, una expressió del desig de l'èsser humà de plasmar tot el que l'envolta i tot el que percep; de convertir-ho tot en inmortal, potser per conservar-ne el record. 
Aquesta representació no ha de ser completament lleial al referent que intenta representar, sino que pot ser abstracta i sempre variarà segons l'autor de l'imatge, ja que el que plasmem en les nostres fotografíes no és només tot alló que pertany a una realitat material i tangible, alló de que podem tenir experiència, sino que alhora també és alló que pertany a una realitat inmaterial, intangible; les nostres sensacions, sentiments, pensaments.. queden plasmats en tot alló que creem. Així dons, una imatge mai transmetrá només alló subjectiu i apreciable a primera vista, sino que està plena d'un contingut subjectiu, que cadascú és lliure de moldejar al seu gust en el moment en que crea l'imatge.

 Aquesta imatge es una fotografia de Marilyn Silverstone, feta a la India.