Treball individual: Gèneres fotogràfics
En un primer moment, per aquest treball, vaig decidir treballar amb el gènere de natura morta; per a això, primer vaig fer unes fotografies de gotes d'aigua.
Vaig buscar per internet com crear, a casa, un bon entorn per a fer fotos a gotes (en el moment just en que "esclaten" al caure a l'aigua) utilitzant la meva camara i coses que tothom té per casa. Després de buscar un lloc amb bona llum natural, vaig utilitzar per a complementar-la la llum artificial d'una làmpada de taula.Rere el recipient amb aigua on anirien caien les gotes, vaig posar una cartolina blanca (que em servía per a 'reflectir' la llum de la làmpada). Sobre el recipient, amb fons negre, vaig lligar una bossa de plàstic amb aigua. Finalment, l'únic que em va caler va ser situar el trípode, enfocar el lloc concret on caurien les gotes, fer un forat molt petit a la bossa de plàstic, i, començar a disparar.
Aquestes són algunes de les fotos que vaig fer:
Tot i que el resultat m'agrada, vaig pensar que potser eren una mica monòtones i no prou interessants; a més a més de que, per si soles, sense una edició del color per exemple, no aconseguíen transmetre gaire.
.
Com que les fotos de les gotes no em van acabar de convèncer finalment, vaig probar de seguir amb el gènere de natura morta, pero aquesta vegada intentant fer fotos a objectes cuotidians:
Finalment, el resultat tampoc acabava d'agradar-me.
Després de donar-hi moltes voltes vaig acabar per decidir-me per un projecte concret completament diferent de les idees que tenía abans.
Pretenía transmetre amb les fotos les sensacions que em transmeten diverses cançons. Com que l'activitat (o técnica) mitjançant la qual m'expresso millor és el dibuix, vaig pensar que sería interessant intentar retocar les fotos a mà, per a donar més intensitat al que pretenía transmetre i fer-les més 'meves'. Per a fer això, després de triar 5 cançons que m'agraden, vaig fer un esboç a mà de cadascuna d'elles, representant la imatge que volia plasmar a la fotografia. Quan vaig tenir clares totes les idees vaig acabar per decidir-me per aquestes tres cançons (que hi ha continuació) ja que em va semblar que eren les que millor podía representar i potser les que més podien transmetre o que la gent, millor podía 'sentir, entendre'. Per tal d'obtenir el "dibuix" que havia fet prèviament en forma de fotografia, l'únic que vaig necessitar va ser buscar un entorn que s'adaptés al que necessitava per a després, pintar o dibuixar els elements no reals damunt la mateixa fotografia.
Tot i que m'havia de decidir per un gènere concret, després de treballar per separat aquells que m'interessaven inicialment, ningun d'ells em va acabar de convèncer. Per a això vaig decidir barrejar gèneres: Per a la primera foto, vaig treballar el gènere de natura morta, utilitzant un maniquí per a dibuix (tot i que la meva idea era crear una mena de paral·lelisme entre el ninot i una persona; fer una mena de retrat despersonalitzat d'aquell de qui parla en la cançó). En la segona foto, vaig treballar lleugerament el gènere d'autoretrat, fen-me fotos en primer pla de zones de la meva cara; finalment, en la tercera foto vaig treballar el gènere de paisatge, buscava una imatge concreta de la platja. Tot i així, en aquesta imatge, més que el paisatge, cobra importància la petita figura que hi apareix i els elements pintats després a mà.
Tot això, encara que no fos mitjançant un únic gènere, ho vaig fer únicament amb l'objectiu de transmetre quelcom, que al cap i a la fi, era el que pretenia en un principi.
Finalment, aquest va ser el resultat:
.
You know you're right - Nirvana
(Angoixa, patiment, por, dolor, abatiment..)
She's a rainbow - The rolling stones
http://www.youtube.com/
(Benestar, llibertat, plaer, calma..)
http://www.youtube.com/
(Benestar, llibertat, plaer, calma..)
You're lost little girl - The doors
(Inseguretat, desconcert, confusió..)
+ Mary Ellen Mark
Fa temps, curiosejant per internet vaig trobar aquesta fotografía
Com que em va cridar molt l'atenció, vaig decidir informar-me més sobre el seu autor; així va ser com vaig descobrir a Mary Ellen Mark.
A opinió de molts, és una de les fotògrafes més transcendents i transguessores de la història . Aquesta artista nascuda el 1940 s'ha centrat especialment en la fotografia documental. Les seves fotografies en blanc i negre tracten certs temes molt concrets com la vida al circ, els campaments gitanos, els "nens-adults", el món i la vida dels rodamons... Així com també es presenten en les seves captures les drogues i la prostitució. Per tant fotografía ambients cruus, marginals, durs.. que podríen ser considerats parts de la nostra societat oblidades o marginades.
A més a més, Mary Ellen també ha treballat com a fotògrafa dins de la indústria del cinema. Els seus retrats d'actors i actrius es compten per centenars i están tots recollits a la seva galeria dedicada a celebritats.
Com a reconeixement per la seva feina en ambdós àmbits, ha rebut gran cantitat de premis i beques, entre ells tres Premis de Periodisme deRobert F. Kennedy i tres beques de la Fundació Nacional de les Arts. La seva obra, d'altra banda, ha estat exposada en galeries i museus de tot el món.
Tot i que m'agraden bastant totes les seves fotos, prefereixo les de reportatge, en que ella tria la temàtica i apareixen personatges anónims que no pas les que han estat encarregades o són de famosos, ja que trobo que les primeres són més peculiars. Tot i així, tant les fotos fetes per lliure com les que ha realitzat en diferents rodatjes són expressives per igual i totes aconsegueixen algun efecte en tu; et fan reflexionar, et sorprènen..
Aquestes són algunes de les fotos que més m'han agradat:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)