La útlima capsa que vaig triar va ser la número 7. El tacte d'alguns trossos de la capsa, comfortable i agradable, contrastava amb les punxes que hi havia dins d'aquesta. Des del primer moment, la capsa em va recordar a l'estética i moviment punk. Per una part em recordava a la roba, desigual, estripada.. als accessoris com imperdibles, claus.. I, d'altra banda, també em va recordar a la música punk en si, estrident i sorollosa però a la vegada agradable per aquells que gaudeixen d'ella.
Representar un tipus de música, un corrent social, etc. em va semblar quelcom molt complicat si no gaudía de l'oportunitat d'assistir a algun concert en el període de temps en que havia de fer les fotos; al final, em vaig decantar per fer fotos de coses que relaciono amb el punk.
Sensacions - 3
La tercera caixa que he triat, va ser la número 1, em va recordar sensació de sequetat que relaciono amb el fred de l'hivern; el tacte de les meves mans seques i plenes de ferides, els arbres sense fulles, les plantes més petites mortes i congelades pel fred..
Per a representar tot aixó, vaig decidir fer fotos de diferents elements que repressentessin aquest fred i aquesta sequetat, per a que es complementessin i transmitissin bé la meva sensació.
Per a representar tot aixó, vaig decidir fer fotos de diferents elements que repressentessin aquest fred i aquesta sequetat, per a que es complementessin i transmitissin bé la meva sensació.
Sensacions - 2
La segona capsa que he triat, ha estat la número 23. Em recordava a la platja i sobretot a la sorra; a les petjades marcades damunt dels dibuixos que deixa l'aigua...
Per a representar aixó vaig decidir anar a fer una sèrie de fotos a la platja a la hora en que es pon el sol, perquè volia aconseguir diferents colors i tonalitats, tant en el cel, com en el reflex d'aquest en l'aigua.
Per a representar aixó vaig decidir anar a fer una sèrie de fotos a la platja a la hora en que es pon el sol, perquè volia aconseguir diferents colors i tonalitats, tant en el cel, com en el reflex d'aquest en l'aigua.
Sensacions - 1
La primera capsa que em va cridar l'atenció va ser la número 23; em recordava a les algues del mar, com les que et posen a l'amanida al restaurant japonés, però, d'altra banda, també em recordava al tacte que té el tint que faig servir per al cabell. Com que no tenia cap manera de fer fotos de les algues de baix de l'aigua, em va semblar que, una foto d'algues en un plat, no seria gaire maca i tampoc transmitiría res relacionat amb mi així que em vaig acabar decidint per fer una serie de fotos del tint del cabell i del procés de tenyir-lo.
Fotografiar sensacions
Aquesta és la caixa que vaig crear per a l'exercici de fotografiar sensacions:
El meu objectiu a l'hora de crear la capsa era que, qui posés la mà dins sentís una mena de contradicció, que es sorprengués, es sentís desorientat.. Primer, al introduïr només una mica la mà notarien el tacte suau del coll de pell sintética i el tacte lleuger de la boa de plumes i, després, al confiar-se i introduïr completament la mà dins la caixa notarien els petits claus a la part superior movent-se segons el moviment de les mans, punxant però sense acabar de fer mal.
Pretenia que identifiquessin aquestes sensacions amb quelcom de la nostra vida que pateix un cambi, o que té una aparença o un aspecte exterior que no es correspon realment a l'interior o la realitat.
Tot i que vaig decidir no presentar-les en l'exercici de fotografiar sensacions ja que són totes fotografies fetes i editades fa temps, aquestes imatges, per a mi, representen el que pretenía transmetre amb la meva capsa; que no tot és el qe sembla, que tots amaguem coses, que fins i tot les coses agradables poden resultar-nos tristes o poden fer-nos mal..

El meu objectiu a l'hora de crear la capsa era que, qui posés la mà dins sentís una mena de contradicció, que es sorprengués, es sentís desorientat.. Primer, al introduïr només una mica la mà notarien el tacte suau del coll de pell sintética i el tacte lleuger de la boa de plumes i, després, al confiar-se i introduïr completament la mà dins la caixa notarien els petits claus a la part superior movent-se segons el moviment de les mans, punxant però sense acabar de fer mal.
Pretenia que identifiquessin aquestes sensacions amb quelcom de la nostra vida que pateix un cambi, o que té una aparença o un aspecte exterior que no es correspon realment a l'interior o la realitat.
Tot i que vaig decidir no presentar-les en l'exercici de fotografiar sensacions ja que són totes fotografies fetes i editades fa temps, aquestes imatges, per a mi, representen el que pretenía transmetre amb la meva capsa; que no tot és el qe sembla, que tots amaguem coses, que fins i tot les coses agradables poden resultar-nos tristes o poden fer-nos mal..
Subscriure's a:
Missatges (Atom)







